9.-LA RIQUESSA DELS LLENGUATGES

Alerta! Los ojos del alma no duermen

cuidando de las flores del jardín de los sueños,

guardando sus aromas y colores de mil matices,

vigilan serenamente a nuestro entorno,

agrupando en racimos nuestras palabras.

Saben convertirlas en mensajes cristalinos,

remansos donde desovar nuevas especulaciones,

inventos e improvisaciones que se deslizan

entre relámpagos y tormentas,

generando mil versiones y elucubraciones.

La riqueza de los verbos se aprende desde niño,

la majestuosidad de los complementos,

la gracia de los adjetivos y adverbios

crecen en el jardín de los mejores inventos,

luces y sombras se deslizan entre sueños.

Urden tejemanejes de neuronas y mensajes

artilugios de magos, sinónimos de trovadores,

cantores de hazañas en la paz y en la guerra,

fonéticas que conectan paisajes

inundando valles y salvando cerros.

Aprehenden músicas del viento,

acompañan a las musas para mejor acierto.

Trasladando sentimientos, ideas y huellas

pueden crecer flores en un desierto,

alerta! que no venga el sueño.

Anagloria 2006             

8.-ABANS D'HORA-Poema de Maria Àngles Anglada

 

Has tallat abans d'hora les poncelles

pàl·lida por d'esclat de les roses,

i els seus calzes furtats a l'aire dolç,

has clos darrere portes de tristessa.

Quants enreixats contra els batecs de l'alba

que amb tendra llum les volia descloure!

Peró dits pacients té la claror

i florirà la seva ardent espera.

7.-ADRIANA I LA REVOLUCIÓ

Adriana vol ballar,
sense prohibicions revolucionaries
Que dec fer, escriure o callar?
És la força del costum que em fa parlar
aconseguir l’aliança el que m’excita.
Abandoneu les armes, deixeu la lluita
i ballem fins esdevenir folls de vida.
Filla de la raó, de la llum i la revolució
ja no escolta la remor del poble
tot es fosc, les espelmes regalimen llum
mentre els ganivets criden.
Els valors dels jocs de les paraules
com astres en moviment, imatge del cosmos,
els silencis, riquesa inapreciable,
obsequis inalterables, les musiques.
Tot no està dit, res es molt, tu ets jo...
Tingueres coratge per matar un os,
per acollir un orfe i cantar-li una cançó?
Sigues tu mateix, envoltat de fums i flaires.
Dins d’un paisatge enterbolit per les guerres
sigues tu i reconeix-te humà
llisca per sobre de les paraules
oblidant els deutes del teu germà.
Quantes parets, quantes trinxeres,
el temps no torna, el vent se l’emporta
I els ferits per les guerres hi son
I els morts,
I els orfes...

6.GRECIA I L'EMPORDÀ,

TAN LLUNY I TAN A PROP

Esas piedras del Empordà

reflejos de la luz del atardecer

esos atardeceres del Empordà

color de sangre y fuego.

Tornasol de razas caminaron por tu suelo

tus huellas alumbran nuestro pasar

hasta las tumbas amparadas por cipreses,

esos cipreses del Empordà

recortados desde el azul del cielo

erectos en busca de la eternidad

desde esa eternidad que se adivina

mirando tus montes, tu mar

tus entrañas y tus frutos,

esos frutos del Empordà.

Las piedras de Empordà

bajo mis pies duelen,

huellas que no son casualidad

rosarios de perlas

entre zarzas de tramontana borracha.

Esas huellas en la arena

que el  mar no quiere barrer

dibujos de nuestros recuerdos

todas distintas como los colores de la mar

que se inventa nueva cada dia

como la vida que quisiera inventar

llena de noches y dias, luz y oscuridad

trinos del alba, rugidos de la mar…

como las piedras del Empordà.

Esas piedras, esos sueños, ese mar….

5.-GRECIA, PAISATGES AMB MUSICA

http://www.youtube.com/watch?v=dXR-quLd8C0

                                                                ZORBA, EL GRIEGO
                            http://www.youtube.com/watch?v=jeNsr_nQEfE

Ya vuela la paloma,

sus alas rozando el cielo

Zorba el griego baila

y su ritmo me contagia

al son de la guitarra.

La paloma vuela

entre nubes y brisas

Zorba el griego bailando

sus brazos que son alas

sus pies sin rozar el suelo.

La música me agita

baila, baila,

me dice Zorba el griego

que mañana estaré lejos

paloma mia del alma.

17 agosto 2010

4.-JOAN MARAGALL (1.960-1.911) - ELOGI DE LA PARAULA

En su Elogio de la palabra, Maragall reflexiona sobre la grandeza de la palabra, su carácter divino, su capacidad de fundar ámbitos de entreveramiento y sus posibilidades de abrirse a la solidaridad humana. Tener el don de la palabra, ser elocuente, compromete al hombre a responder adecuadamente a esa dignidad que le ha sido concedida por el Creador. Por ello, el hombre responsable –el que responde adecuadamente a la apelación de lo valioso- no pronuncia palabras vanas, vacías ni groseras, sino que busca recogerse en el silencio profundo de la contemplación, en actitud de acogimiento espiritual, para que broten de él palabras siempre auténticas y llenas de vida, que son las dichas con amor, aquellas que establecen solidarios vínculos de convivencia entre los seres humanos.

"Doncs jo crec que la paraula és la cosa més meravellosa d'aquest món, perquè en ella s'abracen i's confonen tota la meravella corporal i tota la meravella espiritual de la nostra naturalesa...

¿No heu sentit mai els enamorats com parlen? Semblen uns encantats que no saben lo que's diuen. Fan un parlar tot trencat entre la llum abundant de les mirades i la plenitud del pit bategant. I aixís les llurs paraules són com flors. Perquè, abans l'amor no parla, ¡quin bull de vida en totes les branques del sentit! ¡quin voler dir els ulls...i quan s'encreuen ardentes les mirades, quin silenci! ¿No vos haveu trobat mai en un bosc molt gran, amb aquella quietud plena de vida, que sembla una adoració de tota la terra? Doncs així adoren les ànimes dels enamorats en el brill silenciós de les mirades. I en brolla per fi una música animada, ¡oh meravella! una paraula. ¿Quina? Qualsevulla; però com que porta tota l’ànima del terrible silenci que l'ha infantada, siga quina siga, proveu de sotjar-ne'l sentit; debades: no arribareu mai al fons, i vos espantareu de l’infinit que porta en les entranyes. ...

http://www.escriptors.cat/autors/maragallj/pagina.php?id_text=2420

                         

3.- UN PERFIL FAMILIAR DURANT ELS ANYS DE GUERRA

Maria Àngels Anglada en relata: Mentre la mainada vivíem, poc o molt, protegits, al jardí... de la infantesa, bé ens adonàvem a traves de clarianes i esquerdes de la lluita tenaç i difícil que molta gent gran duia a terme, ....

Jo puc afegir que el meu pare, tot just va complir 19 anys va haver de marxar al front deixant a la seva mare i la germana petita a cura dels veïns. El negoci familiar tancat no aportava més que problemes, el seu únic desig era tornar a la seva llar, compartir les dificultats i buscar solucions personalment. Des de el front escrivia moltes cartes pensant que alguna de totes elles podria arribar a les mans de la família; explicava la sort que havia tingut per saber idiomes, gràcies al que la seva situació va millorar perquè el necessitaven com a intèrpret. Un altre de les seves ocupacions era fer de sanitari, localitzant ferits que necessitessin assistència els transportava de la millor manera que podia fins el centre mèdic mes proper.

Es feia el valent explicant com alguna vegada la seva ambulància havia d'utilitzar com camí les vies dels ferrocarrils, i com havia de fer-se el sord davant dels crits que  feien els seus malalts, encara que tot això ho comentava amb veu baixa com si estigués avergonyit. D'aquesta manera anava sortejant els dies difícil fins la fi de la Guerra Civil, encara que per ell no va haver pau total fins que va tornar de fer un nou servei militar d'un any i mig que el forçava a tornar a deixar enrere als seus éssers benvolguts.

2.- CASTANYES I PANELLETS

Per Tots_Sants

Tots Sants (Omnia Sanctorum) és una festa dedicada al record dels avantapssats que se celebra el dia 1 de novembre.
Aquesta festivitat és una se les més antigues en el món cristià.
Als Paisos Catalans, Espanya, França i Portugal, entre molts altres països de la mateixa tradició,
és un dia festiu...



HOMENATGE A JACINT VERDAGUER

Album de Salon 1902 fa un homenatge al poeta Jacint Verdaguer en motiu de la seva mort.

Els artistes del seu temps contribueixen amb tota mena d'expresió artística.

El pintor Josep Maria Tamburini i Dalmau, (professor de la Escola de la Dona) hi contribuí amb aquesta delicada aportació.

La Margarita

Pastorcita que en el prado,

Cual una amiga a otra

Vas buscando la humilde margarita,

No la deshojes preguntándole quien te ama ò no te ama:

Qué sabe de ello la pequeña flor?

Consúltaselo a su Reina.

Ella tu estrella sabe;

Ella la encamina y gobierna;

Siendo como es madre cariñosa

¿no ha de velar por su hija?

Más que a las perlas y al  oro,

Ama a las vírgenes;

Reside en el cielo y a su lado te llama.

Para conocer el porvenir, consulta a Maria.

Homenaje a Jacinto Verdaguer

Album de Salon año 1902 p.218

1.- ANAGLORIA OS CONVIDA AL MÓN DE MARIA ANGELS ANGLADA

L'Escola de la Dona ens ofereix l'oportunitat de conèixer a fons les creacions literàries de Maria Àngels Anglada.
Poc a poc caminarem plegades entre  les paraules que donen forma als pensaments de aquesta dona excepcional.

Maria Àngels Anglada i Abadal va néixer l'any 1930 a Vic (Osona), en el marc d'una família benestant vigatana, en un ambient familiar apassionat per la música, cosa que queda reflectida en la seva obra. A Barcelona es va llicenciar en Filologia Clàssica i més endavant, per motius familiars, es va traslladar a Figueres, on va viure fins a la seva mort, l'any 1999. Va dedicar una part de la seva vida a l'ensenyament i l'estudi del món clàssic va esdevenir molt important en la seva vida i en la seva literatura.

Dedicada força al món familiar, l'any 1972 va començar a publicar els seus primers poemes. Va destacar com a crítica literària, traductora i assagista i va col·laborar en llibres col·lectius i en diferents publicacions de l'època. L'any 1978 va guanyar el premi Josep Pla amb Les Closes, fet que va contribuir a donar-la a conèixer a la majoria del públic lector. Més endavant va guanyar el premi Lletra d'Or i el Premio Nacional de la Crítica. L'any 1990 es va publicar un recull amb la seva poesia, que encara era poc coneguda. Va viatjar diferents vegades a Grècia, cosa que li va servir de font d'inspiració. L'any 1994 va publicar El violí d'Auschwitz, llibre que va rebre grans elogis i del qual darrerament se n'han venut els drets per tal de fer-ne una pel·lícula. Va rebre molts guardons i reconeixements, entre els quals la Creu de Sant Jordi.

http://trbolatzur.blogspot.com/2010/01/maria-angels-anglada-el-mon-classic-el.html