Has tallat abans d'hora les poncelles
pàl·lida por d'esclat de les roses,
i els seus calzes furtats a l'aire dolç,
has clos darrere portes de tristessa.
Quants enreixats contra els batecs de l'alba
que amb tendra llum les volia descloure!
Peró dits pacients té la claror
i florirà la seva ardent espera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada