sense prohibicions revolucionaries
Que dec fer, escriure o callar?
És la força del costum que em fa parlar
aconseguir l’aliança el que m’excita.
Abandoneu les armes, deixeu la lluita
i ballem fins esdevenir folls de vida.
Filla de la raó, de la llum i la revolució
ja no escolta la remor del poble
tot es fosc, les espelmes regalimen llum
mentre els ganivets criden.
Els valors dels jocs de les paraules
com astres en moviment, imatge del cosmos,
els silencis, riquesa inapreciable,
obsequis inalterables, les musiques.
Tot no està dit, res es molt, tu ets jo...
Tingueres coratge per matar un os,
per acollir un orfe i cantar-li una cançó?
Sigues tu mateix, envoltat de fums i flaires.
Dins d’un paisatge enterbolit per les guerres
sigues tu i reconeix-te humà
llisca per sobre de les paraules
oblidant els deutes del teu germà.
Quantes parets, quantes trinxeres,
el temps no torna, el vent se l’emporta
I els ferits per les guerres hi son
I els morts,
I els orfes...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada