dimarts, 30 de novembre del 2010

6.GRECIA I L'EMPORDÀ,

TAN LLUNY I TAN A PROP

Esas piedras del Empordà
reflejos de la luz del atardecer
esos atardeceres del Empordà
color de sangre y fuego.

Tornasol de razas caminaron por tu suelo
tus huellas alumbran nuestro pasar
hasta las tumbas amparadas por cipreses,
esos cipreses del Empordà
recortados desde el azul del cielo
erectos en busca de la eternidad
desde esa eternidad que se adivina
mirando tus montes, tu mar
tus entrañas y tus frutos,
esos frutos del Empordà.

Las piedras de Empordà
bajo mis pies duelen,
huellas que no son casualidad
rosarios de perlas
entre zarzas de tramontana borracha.

Esas huellas en la arena
que el  mar no quiere barrer
dibujos de nuestros recuerdos
todas distintas como los colores de la mar
que se inventa nueva cada dia
como la vida que quisiera inventar
llena de noches y dias, luz y oscuridad
trinos del alba, rugidos de la mar…
como las piedras del Empordà.

Esas piedras, esos sueños, ese mar….

5.-GRECIA, PAISATGES AMB MUSICA





                                                                ZORBA, EL GRIEGO
                            http://www.youtube.com/watch?v=jeNsr_nQEfE

Ya vuela la paloma,
sus alas rozando el cielo
Zorba el griego baila
y su ritmo me contagia
al son de la guitarra.

La paloma vuela
entre nubes y brisas
Zorba el griego bailando
sus brazos que son alas
sus pies sin rozar el suelo.

La música me agita
baila, baila,
me dice Zorba el griego
que mañana estaré lejos
paloma mia del alma.

17 agosto 2010

dimarts, 16 de novembre del 2010

4.-JOAN MARAGALL (1.960-1.911) - ELOGI DE LA PARAULA

En su Elogio de la palabra, Maragall reflexiona sobre la grandeza de la palabra, su carácter divino, su capacidad de fundar ámbitos de entreveramiento y sus posibilidades de abrirse a la solidaridad humana. Tener el don de la palabra, ser elocuente, compromete al hombre a responder adecuadamente a esa dignidad que le ha sido concedida por el Creador. Por ello, el hombre responsable –el que responde adecuadamente a la apelación de lo valioso- no pronuncia palabras vanas, vacías ni groseras, sino que busca recogerse en el silencio profundo de la contemplación, en actitud de acogimiento espiritual, para que broten de él palabras siempre auténticas y llenas de vida, que son las dichas con amor, aquellas que establecen solidarios vínculos de convivencia entre los seres humanos.


"Doncs jo crec que la paraula és la cosa més meravellosa d'aquest món, perquè en ella s'abracen i's confonen tota la meravella corporal i tota la meravella espiritual de la nostra naturalesa...

¿No heu sentit mai els enamorats com parlen? Semblen uns encantats que no saben lo que's diuen. Fan un parlar tot trencat entre la llum abundant de les mirades i la plenitud del pit bategant. I aixís les llurs paraules són com flors. Perquè, abans l'amor no parla, ¡quin bull de vida en totes les branques del sentit! ¡quin voler dir els ulls...i quan s'encreuen ardentes les mirades, quin silenci! ¿No vos haveu trobat mai en un bosc molt gran, amb aquella quietud plena de vida, que sembla una adoració de tota la terra? Doncs així adoren les ànimes dels enamorats en el brill silenciós de les mirades. I en brolla per fi una música animada, ¡oh meravella! una paraula. ¿Quina? Qualsevulla; però com que porta tota l’ànima del terrible silenci que l'ha infantada, siga quina siga, proveu de sotjar-ne'l sentit; debades: no arribareu mai al fons, i vos espantareu de l’infinit que porta en les entranyes. ...

                         


dimecres, 10 de novembre del 2010

3.- UN PERFIL FAMILIAR DURANT ELS ANYS DE GUERRA

Maria Àngels Anglada en relata: Mentre la mainada vivíem, poc o molt, protegits, al jardí... de la infantesa, bé ens adonàvem a traves de clarianes i esquerdes de la lluita tenaç i difícil que molta gent gran duia a terme, ....

Jo puc afegir que el meu pare, tot just va complir 19 anys va haver de marxar al front deixant a la seva mare i la germana petita a cura dels veïns. El negoci familiar tancat no aportava més que problemes, el seu únic desig era tornar a la seva llar, compartir les dificultats i buscar solucions personalment. Des de el front escrivia moltes cartes pensant que alguna de totes elles podria arribar a les mans de la família; explicava la sort que havia tingut per saber idiomes, gràcies al que la seva situació va millorar perquè el necessitaven com a intèrpret. Un altre de les seves ocupacions era fer de sanitari, localitzant ferits que necessitessin assistència els transportava de la millor manera que podia fins el centre mèdic mes proper.
Es feia el valent explicant com alguna vegada la seva ambulància havia d'utilitzar com camí les vies dels ferrocarrils, i com havia de fer-se el sord davant dels crits que  feien els seus malalts, encara que tot això ho comentava amb veu baixa com si estigués avergonyit. D'aquesta manera anava sortejant els dies difícil fins la fi de la Guerra Civil, encara que per ell no va haver pau total fins que va tornar de fer un nou servei militar d'un any i mig que el forçava a tornar a deixar enrere als seus éssers benvolguts.

dimecres, 3 de novembre del 2010

2.- CASTANYES I PANELLETS

Per Tots_Sants

Tots Sants (Omnia Sanctorum) és una festa dedicada al record dels avantapssats que se celebra el dia 1 de novembre.
Aquesta festivitat és una se les més antigues en el món cristià.
Als Paisos Catalans, Espanya, França i Portugal, entre molts altres països de la mateixa tradició,
és un dia festiu...


HOMENATGE A JACINT VERDAGUER

Album de Salon 1902 fa un homenatge al poeta Jacint Verdaguer en motiu de la seva mort.
Els artistes del seu temps contribueixen amb tota mena d'expresió artística.
El pintor Josep Maria Tamburini i Dalmau, (professor de la Escola de la Dona) hi contribuí amb aquesta delicada aportació.
La Margarita

Pastorcita que en el prado,
Cual una amiga a otra
Vas buscando la humilde margarita,
No la deshojes preguntándole quien te ama ò no te ama:
Qué sabe de ello la pequeña flor?
Consúltaselo a su Reina.
Ella tu estrella sabe;
Ella la encamina y gobierna;
Siendo como es madre cariñosa
¿no ha de velar por su hija?
Más que a las perlas y al  oro,
Ama a las vírgenes;
Reside en el cielo y a su lado te llama.
Para conocer el porvenir, consulta a Maria.

Homenaje a Jacinto Verdaguer
Album de Salon año 1902 p.218