divendres, 17 de desembre del 2010

9.-LA RIQUESSA DELS LLENGUATGES


Alerta! Los ojos del alma no duermen
cuidando de las flores del jardín de los sueños,
guardando sus aromas y colores de mil matices,
vigilan serenamente a nuestro entorno,
agrupando en racimos nuestras palabras.













Saben convertirlas en mensajes cristalinos,
remansos donde desovar nuevas especulaciones,
inventos e improvisaciones que se deslizan
entre relámpagos y tormentas,
generando mil versiones y elucubraciones.

La riqueza de los verbos se aprende desde niño,
la majestuosidad de los complementos,
la gracia de los adjetivos y adverbios
crecen en el jardín de los mejores inventos,
luces y sombras se deslizan entre sueños.

Urden tejemanejes de neuronas y mensajes
artilugios de magos, sinónimos de trovadores,
cantores de hazañas en la paz y en la guerra,
fonéticas que conectan paisajes
inundando valles y salvando cerros.

Aprehenden músicas del viento,
acompañan a las musas para mejor acierto.
Trasladando sentimientos, ideas y huellas
pueden crecer flores en un desierto,
alerta! que no venga el sueño.

Anagloria 2006             

8.-ABANS D'HORA-Poema de Maria Àngles Anglada


 

Has tallat abans d'hora les poncelles
pàl·lida por d'esclat de les roses,
i els seus calzes furtats a l'aire dolç,
has clos darrere portes de tristessa.
Quants enreixats contra els batecs de l'alba
que amb tendra llum les volia descloure!
Peró dits pacients té la claror
i florirà la seva ardent espera.

divendres, 10 de desembre del 2010

7.-ADRIANA I LA REVOLUCIÓ

Adriana vol ballar,
sense prohibicions revolucionaries
Que dec fer, escriure o callar?
És la força del costum que em fa parlar
aconseguir l’aliança el que m’excita.
Abandoneu les armes, deixeu la lluita
i ballem fins esdevenir folls de vida.
Filla de la raó, de la llum i la revolució
ja no escolta la remor del poble
tot es fosc, les espelmes regalimen llum
mentre els ganivets criden.
Els valors dels jocs de les paraules
com astres en moviment, imatge del cosmos,
els silencis, riquesa inapreciable,
obsequis inalterables, les musiques.
Tot no està dit, res es molt, tu ets jo...
Tingueres coratge per matar un os,
per acollir un orfe i cantar-li una cançó?
Sigues tu mateix, envoltat de fums i flaires.
Dins d’un paisatge enterbolit per les guerres
sigues tu i reconeix-te humà
llisca per sobre de les paraules
oblidant els deutes del teu germà.
Quantes parets, quantes trinxeres,
el temps no torna, el vent se l’emporta
I els ferits per les guerres hi son
I els morts,
I els orfes...