Però les estones més delicioses les passava quan anàvem a la vil:la entre les vinyes, ben a prop del mar, i no ens moviem fins que les veremes eren acabades, els cellers plens de vi, les àmfores segellades, i molt de raïm penjar, per menjar-ne tot l'hivern, i d'altre assecat i tornat panses dolces i petites, en teníem sense grana...
L'olor del most, peró, i la de les pomes eren les mestresses de les meves tardors d'infant, voltades per tots els dons d'Adonis el bell.
L'olor del most, peró, i la de les pomes eren les mestresses de les meves tardors d'infant, voltades per tots els dons d'Adonis el bell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada