Fem una mirada amb música de Maria del Mar Bonet, dedicada a Maria Àngels Anglada i al seu fascinant llibre"Sandàlies d'escuma", situat a la Grècia antiga amb la precisió i l'estil personal de Maria Àngels.
dimecres, 13 d’abril del 2011
dimarts, 8 de març del 2011
14.-ESCRIPTORES REPUBLICANES
Va ser escriptora i conferenciant. El seu llibre més conegut és publicat l'any 1934, L’etern femení. Confessions. Ideologies. Orientacions. Barcelona: Llibreria Duran.
Dedicat a Francesca Bonnemaison.
Pròleg de Josep M. de Sagarra [Prosa; Assaig]
Hi trobareu informació de la seva obra a la web http://www.traces.uab.es/gelcc/escriptores/autores/destacades/canya.html
Altres autores
Al costat de les novel·listes, la Catalunya dels anys vint i trenta veu aparèixer una legió de signatures femenines en els camps de la poesia, la traducció, la literatura infantil, el teatre, la prosa (tant creativa com de no ficció o assagística) i el periodisme; també proliferen les dones que fan conferències sobre temes ben diversos, per bé que majoritàriament centrats en la condició femenina. La quantitat i la qualitat de les aportacions són molt variades, i tenen una diversitat ben significativa de la dinàmica literariocultural, de les transformacions que s’hi estan produint i de les simultànies mancances i problemes que presenta. En aquest sentit, no són gens menystenibles el mestratge, en poesia, de Maria Antònia Salvà i Clementina Arderiu; la tasca d’Anna Maria de Saavedra i Adela Maria Trepat a la Fundació Bernat Metge o les contribucions de les bibliotecàries a la traducció; els èxits de Lola Anglada en el món del llibre per a infants; l’entrada de Carme Montoriol, Rosa M. Arquimbau, Cecília A. Màntua, etc. a l’escena nostrada; els escassos treballs prosístics fora de l’àmbit de la creació, que tanmateix inclouen títols tan venuts com L’etern femení (1933), de Llucieta Canyà, o La revolució moral (1934), d’Anna Murià, i les col·laboracions a la premsa de Maria Carratalà, Concepció Casanova, Maria Teresa Gibert, Elvira Augusta Lewi, Anna Maria Martínez Sagi, Maria del Carme Nicolau, Irene Polo, Maria Perpinyà i tantes altres, que van tractar tota mena de temes (música, art, literatura, política, societat...).
Curiosament he buscat fotos amb el nom etern femeni, vegeu els resultats en aquest link i opineu. http://www.google.es/images?hl=es&rlz=1T4GGIH_esES203ES203&q=l%27etern+femeni&um=1&ie=UTF-8&source=og&sa=N&tab=wi&biw=1259&bih=580
diumenge, 27 de febrer del 2011
DIA DE LA DONA 2011
Potser encara ha d'accelerar-se més el desencantament, perquè reneixi un entusiasme més pur i més audaç, fins a superar aquesta rutina que ens va ensenyar a modificar abans els nostres desitjos que l'ordre del món,,, Només així es remuntarà en el nostre ànim l'esperança, aquesta meravellosa gràcia de creure que tot el que no desitja és possible…
dimarts, 22 de febrer del 2011
12.-Los Kalash, el pueblo perdido de Alejandro Magno
"Poco se sabe aún del origen de los kalash, lo que sí se sabe es que desde la expansión del islam hacia el subcontinente hindú ciertas poblaciones que habitaron el Hindukush, con posibles orígenes griegos desde la expedición y colonización llevada a cabo por Alejandro Magno, se refugiaron en los casi inaccesibles valles que siglos después los árabes llamaron Kafiristán (palabra mixta árabe-irania que significa "país de los paganos")...
... La población actual (año 2006) de los kalash se ha reducido a una cifra que solo oscila entre los 3.000 a 6.000 habitantes; esta población subsiste en pequeñas aldeas ubicadas en sitios casi inaccesibles entre las montañas; cabe tener en cuenta que en 1900 la población estimada de los kalash rondaba las 100.000 personas...
... No sólo ciertos rasgos culturales han hecho suponer que los kalash o kalasha pueden ser descendientes de colonias griegas establecidas en la región hacia el s. IV adC, sino sus fisiotipos: los kalash suelen tener una importante frecuencia de individuos con ojos y cabellos claros aspecto por el cual habría alguna semejanza con los antiguos griegos (en especial los grecomacedonios), pero estas características fisiotípicas pueden explicarse por una particularidad genética local o, según mucho investigadores actuales, tanto las similitudes culturales como las fisiotípicas entre kalash y antiguos griegos podrían derivar de un linaje común existente durante la antigua expansión proto indoeuropea ocurrida hace unos 5000 años."
11. EL NOSTRE MAR I LES GAVINES
"Vam tenir una bona travessa sota un cel claríssim, i sovint ens acompanyaven els salts dels dofins que perseguien bancs de peix, i les gavines d'ales de neu i cendrea...
Capitol IV SANDÀLIES D'ESCUMA
dilluns, 14 de febrer del 2011
10-LES VINYES I ELS DÈUS
Però les estones més delicioses les passava quan anàvem a la vil:la entre les vinyes, ben a prop del mar, i no ens moviem fins que les veremes eren acabades, els cellers plens de vi, les àmfores segellades, i molt de raïm penjar, per menjar-ne tot l'hivern, i d'altre assecat i tornat panses dolces i petites, en teníem sense grana...
L'olor del most, peró, i la de les pomes eren les mestresses de les meves tardors d'infant, voltades per tots els dons d'Adonis el bell.
L'olor del most, peró, i la de les pomes eren les mestresses de les meves tardors d'infant, voltades per tots els dons d'Adonis el bell.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)